Entradas Etiquetadas :

Choguita

NORIRUACHI (Semana Santa) 150 150 Eva Holguin

NORIRUACHI (Semana Santa)

Por Eva Holguín, de la comunidad rarámuri Choguita

A continuación se presenta un texto escrito en rarámuri, traducido al español, que narra cómo se celebra la fiesta de Semana Santa dentro de esta cultura. 

Miércoles de Ceniza 

Bachá oí biré nasipa reko biré febrero inárachi. Sinéami kaa napawí mi tiópachi a’ri china jonsa maa oi pariseo awia. Sinibi oméachi wiríami napabú mi teópachi. Pe usani sunisa awía wekáwari taa, a’ri maa ku simiba.

Los danzantes comienzan a bailar desde el Miércoles de Ceniza en el mes de febrero. El grupo de los “fariseos” se junta todos los domingos en la iglesia para bailar. Después de bailar 6 piezas y dar una vuelta a la iglesia bailando, se reúnen a escuchar los consejos de los gobernadores y pedir perdón.


Foto: Beto Munguía, SJ.

Domingo de Ramos 

Maa noríruachi sebama ko (Ramos rawé, español) Rakirówachi (día de ramos) sinéami napawika simiba. Awíami ko bachá sira, umukí ko upaka siro. Ma sisáa ko tiópachi awí. Pe usani sunisa, a’ri wikáwiri taa sunisa, nawésari ra’icha jáwami, a’ri tiópahi norersa ku simiba sinéami ka. Sunisa ko ku rojá pirélchi ku simiba bajisia batari.

Al llegar el Domingo de Ramos se juntan otra vez los danzantes y detrás de ellos van las mujeres, los niños, algunos jóvenes y personas mayores que no pueden bailar y se repite el rito del Miércoles de Ceniza. 

Al terminar de escuchar los consejos de los gobernadores y pedir perdón, todos dan una vuelta más a la iglesia y finaliza la ceremonia con las personas regresando a sus casas a tomar teswino.


Foto: Beto Munguía, SJ.

Lunes de Semana Santa 

Jáwami ko Pariseo (fariseos) rawete (pintos) maa lunes jonsa oí batari batúa toki.

Tanto el encargado del grupo de los “fariseos” como el de los “pintos”, comienzan a moler maíz para preparar el teswino desde el lunes de Semana Santa.

Miércoles de Semana Santa 

Nasípari ko sinéami ka napawí tiópachi nocha arko jawa, a’ri juríasi niwa okuá, biré mukí a’ri bire rijói. Ayenacho kuu napabu. Ma sunisa ko simiba ko’asia mosáwari japi oná bité rawete orúara, a’ri maa ku biterchi simiba.

El miércoles de Semana Santa se junta en la iglesia el grupo danzante de los fariseos para hacer arcos de pino y dos muñecos, un hombre y una mujer,  que representan a los judíos. También juntan leña para prender fogatas en el cerro y cerca de la iglesia en donde bailarán los siguientes días. Cuando terminan este trabajo se dirigen a la casa del encargado del grupo que fue quien preparó la comida para todos. 


Foto: Beto Munguía, SJ.

Jueves Santo 

A’rí jueves checho napawí sinéami ka. Napawí awíami mi tiópachi. Simiba awísia juríasi mutuka. Ayena cho pee usani sunisa awía wekáwari taa ra’ichasa nawésali. A’li maa norero tiópa sinéami ka umukí si. A’ri chiná jonsa ko ma ku simiba.

Bitichí iyé simara japi oná jáwami piré rawete pariseo ko’ásia mosáwari. Ma sumá karírchi simarsa ko jáwami pirelchi, ma ku tiópachi simiba si awisia. Pe siné sunisa ayena cho simiba re’pá rabó na’asia. Echiná ayenacho anera rampora. Pe awíami éena chiná ko na’asa. Ku tiópachi chi’reba awía siné rokó juríasi mutuka. Nasipa rokoi ko ayena cho ko’a mosáwari japi napabusia éeni rawé. Sinéami ka nachútika ko’á. Ma bi’á ko kawíachi simiba ku anero campana. Yencho kurisa ku simiba.

El Jueves Santo se reúnen otra vez los danzantes y acompañantes de la comunidad. Los danzantes llevan cargando a los muñecos que representan a los judíos y bailan con ellos 6 piezas, al terminar nuevamnete hablan los gobernadores, los danzantes piden perdón y dan una vuelta a la iglesia bailando. 

Después de la ceremonia, se dirigen a las casas de los 12 encargados del grupo de los fariseos a comer y cuando terminan regresan a la iglesia a bailar una pieza. Después del baile los danzantes suben al cerro a prender  lumbre  con la leña que recolectaron el día anterior y tocan el tambor. Bajan del cerro, regresan a la iglesia a tocar la campana (3 o 4 veces) y esto da inicio al baile que termina hasta el día siguiente, haciendo una pausa a media noche a comer lo que juntaron anteriormente despúes de comer en las 12 casas a medio día. Esta comida es compartida con las mujeres, niños, y personas mayores que acompañan la ceremonia.


Foto: Beto Munguía, SJ.

Viernes y Sábado Santo 

Napabusia sunú oríbisi niwara japi oná kúchira jáwami pirelchi, japi ona orúara bité nijí echi sunú. Ayena cho ko’á mosáwari nasipa rawe. Ma ari ko ma oí batari bajía. Checho ku simiba tiópachi awísia siné rokó simara awía. Ma bi’á ko sábado ko norersa ku simiba tiópachi anersa campana.

Simiba batari bajísia jáwami pirelchi. A’rí maa pee ku rawé si tiópachi checho juríasi mutuka. Juríasi mi’asia bachá ko sisáa ko awí nawésari ra’ichasa kipusa sinéami ka japi ke nakoka bajima. Ma sunisa ko ra’ícha jáwami.

Ma simiba juríasi mi’asia, bachá jáwaka wapa echi capitán najarapa pariseo yúa. Ma upao ikosia juríasi rawete noká, a’ri maa sunisa ko, maa ku kapona arko, maa simiba oríbisi ko’asia sinéami ka batari bajisia. Maa ku rojá echi awíami. We a awiká a bají japi ona maní batari.

Después de amanecer, se va a las casas del grupo de danzantes fariseos a juntar maíz y llevarlo a casa del encargado del grupo, que es quien hace el pozole que se come el Sábado Santo, después de esta tarea, comen ahí.  En la tarde del Viernes Santo regresan a la iglesia a tomar teswino y bailar de nuevo hasta el día siguiente. 

Al amanecer del Sábado Santo se toca otra vez la campana, dan la vuelta a la iglesia y regresan a las casas del grupo de los fariseos encargados a tomar teswino.  A media noche regresan a la iglesia con los muñecos que representan a los judios. 

Se preparan para “matar” a los muñecos, bailando  en la iglesia 3 piezas, y después escuchan los consejos de los gobernadores y piden perdón. Esta vez  en los consejos se le recuerda el respeto a los demás participantes de la comunidad dentro de la ceremonia, como preparación para tomar teswino.

Se llega el momento de matar a los muñecos que represeantan a los judíos y estos son colocados en una base en donde los capitanes (que son 3) les tiran piedras y a su vez, luchan con los fariseos. Los pintos también les lanzan piedras y para finalizar queman los muñecos. Se toca la campana y se quitan los arcos, cuando terminan van a la casa del encargado de los fariseos a comer el pozole que se preparó con el maíz recolectado. La fiesta se da por finalizada cuando cada quien regresa a sus casas a bailar y tomar teswino hasta que se termine.